martes, 15 de octubre de 2013

no tinc futur. Me l'han furtat.


Escric aquesta carta, fruit de la desesperació.

Desesperació per nopoder ni treballar ni estudiar. I no és que no puga fer-ho, sinó queno hem deixen. Als meus 26 anys, duc dos anys parat. Si, sóc u mésd'eixos 6,000,000 de parats i forme part d'eixe 57% d'atur juvenil al país valencià.


Estic cansat, de tirar currículums per tot arreu, fins al punt de no voler fer-ho més. Per que... per a què? Per a perdre temps i diners? Per a entregar 30 currículums en un matí i que els tiren a la paperera? Per a que m'il·lusione pensant que esta es la bona, i després, s'hem quede cara
d'imbecil quan no hem criden de cap lloc? Per a tindre la moral per terra? Per a que l'única feina que m'ixga intenten estafar-me? O trobar una feina de 4 hores al dia cobrant una misseria? Aleshores,
és quan la gent et diu, que has de formar-te.

Formar-me??? val, genial,anem a formar-se. Doncs vas a les oficines de l'inem i preguntes per
cursets... resposta? No hi han cursets. Doncs anem a veure un FP...  resulta, que només hi ha 4 instituts a tota la província que facen el modul per al que has fet la preinscripció. I com és lògic, a 22
alumnes per classe, no fa falta que diga que no entre ni de conya. I si, hi ha centres privats, que valen ni més ni menys que 6000€! estem bojos??? Doncs anem a veure la Prova d'accés a la universitat
per a majors de 25 anys. Un any preparant e per a fer un examen que val vora 200€, que si l'aproves, et toca pagar una matrícula que vota de llarg els 1000€. i la pregunta és. D'on volen que els
pague? Si no tinc feina!

Està la opció d'emigrar, però sincerament, ni la contemple. Vull fer la meua vida a la meua terra, prop de la meua família, dels meus amics, i com no,de la meua parella. Per tant, descartat.


També, hi ha gent que etdiu: escolta, que vidorra et pegues!


Vidorra??? vidorra és als viure a casa dels meus pares als 26 anys? Depenent dels meus pares per a poder eixir a sopar, tabac, posar gasolina etc? Veient que els teus amics poc a poc van fent la seua vida, es van independitzant, tenen plans de boda, tenen plans de xiquets... i tu, estàs a ta casa, sense un duro, depenent d'uns pares pensionistes, els quals, fan el que bonament poden. I clar, no hi ha perspectiva de què açò canvie demà. peró ni demà, ni el mes que ve, ni tan sols l'any que ve.


I damunt de tot açò, has d'aguantar les paraules del senyor ( i dic senyor, per que encara que sols tinga el graduat escolar, tinc més educació, saber estar i més humanitat que tots ells junts) Wert, Mato, Sàez de Santamaria, Rajoy, dient que els que estem així som 4 i damut que som uns gossos.

I el més greu, senyores i senyors, és que no tinc futur. Me l'han furtat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario