El que ens uneix.

Ja fa temps, i encara que no per voluntat pròpia, he deixat abandonat aquest espai.

Volia parlar-vos sobre una cosa que per a mi es totalment primordial, i pegant una miradeta al que he escrit anteriorment,  m'he n'he adonat que encara no he parlat D'això. Per descomptat, un error per la meva part. Vull parlar-vos de jspv- La Ribera.

Si, joves socialistes de la Ribera, som la estructura comarcal de la nostra organització (jspv), però en l'any i tres mesos que avui complim constituïts, no es sols una estructura, Sinol que es una gran família.

Com en totes les famílies, de tant en tant i esporàdicament, hi han les típiques rencilles, malentesos i alguna discussió, el que seria raro es que això no existira, però entenc que és una cossa normal en una convivència i en el treball del dia a dia, ja que tots tenim  ganes de seguir creixent i de millorar paset a paset.

Peró no m'he posat a escriure per a dir aquestes coses, Sinó per a contar-vos tot el que ens uneix. Amb la creació de la comarca, allà per el primer de maig de 2010, (com passa el temps...), vam decidir totes les agrupacions que pertanyen a la nostra comarca, pedre un poquet de la nostra identitat local per a fer un projecte comú que ens recollira a tots. Per posar un petit exemple, quan anem a alguna escola d'estiu, alguna jornada, algun acte de jspv... quan ens pregunten d'on som, no diem  que som de Benimodo, Carcaixent, Alzira, Cullera... no, diem que som de la Ribera, per que realment és així com ens sentim.

Ens caracteritzem per buscar el bé comú, sense avantposar els personalismes ni els beneficis per a uns pocs, i això és el que realment ens honra i fa que  ens anomenem companys. Per el terme company, ha passat a un tema mes formal, com en els comités o congressos que realitzem, la paraula adequada és amic. Tots mirem per tots, i sense pensar-ho, mai dubtem d'ajudar un amic en el moment que ho necessita, políticament parlant i com no, també personalment.

Les coses les arreglem parlant, debatint i amb bones paraules, i encara que en alguna qüestió pugem estar més o menys d'acord, arrimem el muscle per a treballar i fer a la nostra organització cada dia més forta.

Com a secretari general comarcal, nomes tinc bones paraules per a tots els meus amics i amigues que formen part de la comarca, i per descomptat de la meva vida diària, ja que son gent amb la que treballe diàriament, que ens preocupem mútuament de com està l'altre, que correm 30 kilòmetres si fa falta per a pegar un abraç a un amicamiga si està passant un mal moment, amb els que plorem si estan tristos i riguem si estan contents. Se massa bé, que algú que vega el que estic posant pot tildar les meves paraules de cursis, però realment no estic dient cap mentida, i és el que hi ha, li pese a qui li pese.

Per aixo, vuic acabar aquestes paraules dient a la gran família de La Ribera, gràcies per tots els moments que he viscut amb vosaltres, i per descomptat, tots els que encara me queden per viure. Gràcies per el recolzament incondicional que reb per la vostra part i per suposat, gràcies per ser com sou!

Com diu el meu gran amic Robert Martínez Sanchis, Salud i República.

Valencians de postal.

El PP de la comunitat valenciana, son lo més valencià que et puges trobar per els carrers de la nostra terra. Així ho podem veure al balcó del ajuntament en falles, quan Rita es torna boja rodejat de tanta fallera i una multitud de gent cridant per a que vote, o Francisco Camps, El molt Honorable president de la generalitat, quan va a les festes de la magdalena de Castelló o a les festes de moros i cristians d’Alcoi o de Villena, per exemple. Podem parlar també de Fabra, que ha fet un aeroport sense avions, per a que els mes menuts pogueren anar a volar el cachirulo en pasqua i menjar-se la mona tranquil•lament. O també podem parlar d’Alfonso Rus, si, aquest homenet xicotet que diu que els mestres que diuen aleshores... ho recordeu no? Aquest home que va a la plaça de bous al míting central del PP i diu Textualment: ”VISCA LA MARE QUE VOS VA PARIR” O “NOSALTRES PARLEM VALENCIÀ I NO CATALÀ”. Si, senyores i cavallers, aquesta gent son lo més valencià que vos pugen tirar a la cara. Aquesta gent, s’enrotlla en la senyera i la fan pròpia, com si les persones que no pensem com ells, les persones d’esquerres, no estimem la nostra terra, la nostra cultura i per damunt de tot, la nostra llengua. I si hem permeteu, sobre açò últim, m’agradaria parlar, la llengua.

Els meus pares, el dia que vaig nàixer mes o menys, van decidir que el meu nom fora Ricardo, igual que mon pare. Amb el pas del temps, quan vaig anar agafant consciència, va començar a agradar-me que la gent m’anomenara Ricard, ja que el Valencià, es la llengua en la que parle i pense, i per tant, la considere com a pròpia. Des de sempre, a casa meva s’ha parlat el castellà, ja que el meu pare ve de Tous i la meva mare ve de descendència andalusa, pero ells, sempre s’han preocupat per a que m’ensenyara a parlar les dos llengües, i hem poguera així, defendre parle amb qui parle . Amb la decisió del conseller Font de Mora de llevar la línia en valencià, jo no podré fer el mateix amb els meus fills, ja que en la mateixa línia educativa, estudiaran Castellà, Valencià i Angles ( esperem per l’amor de deu, que això del xines no vaja avant...) i per tant el valencià en la educació dels nostres descendents serà molt limitada o quasi nul•la. La decisió del conseller font de Mora, és un greu atemptat contra la nostra llengua i a més, hipotecarà la identitat de la nostra terra. A més amb aquesta decisió presa per el conseller, demostra no respectar a les persones o als professionals compromesos en la promoció i en el manteniment de la nostra llengua i la nostra cultura.

Per això demane, que el conseller Font de Mora, rectifique en la seva decisió de llevar la línia en valencià de les escoles e instituts.

Ja que ells son els més valencians entre els valencians, que comencen a demostrar-ho d’una vegada i cuiden i respecten la nostra cultura, les nostres tradicions, la nostra terra i la llengua valenciana, per a que d’una vegada, deixen de ser uns valencians de postal.
PD: Vos deixe un enllaç on Paula Sánchez de Leon (portaveu les pp en les corts) es llueix en valencià. Per a cagar-se! http://www.youtube.com/watch?v=VedwGTrFHxI

22 de maig... Reflexió

Per molt que li pege voltes al cap, no arribe a comprendre la situació a la que hem aplegat en aquestes eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig. Aquestes son les primeres eleccions que tinc el plaer de viure des de dins, he tingut la possibilitat de poder vore com es prepara una campanya, de tot el treball i el esforç que es necessita per a que aquesta fora possible, un esforç, on tots els militant d’aquest partit centenari, posen el seu gra d’arena, i sense ells, la campanya electoral no seria possible. Com molts dels que esteu llegint açò sabreu, tinc el gran orgull de ser el secretari general de jspv de la comarca de la Ribera, i des d’ací m’agradaria donar l’enhorabona a tos i cadascú dels militants d’aquesta comarca, per la vostra gran implicació, per el gran treball realitzat, per les vostres ganes, per la vostra il•lusió i per suposat, per realitzar una campanya neta i sense faltar el respecte a cap rival polític, siga quin siga el seu color.

Passant al resultat d’aquestes eleccions, podem trobar dos coses, i aquestes contradictòries. Com tots sabem, aquestes eleccions han tingut una participació mes bé baixa a tota Espanya (66% de participació ), i com es normal, sempre que hi ha baixa participació, la dreta guanya les eleccions. Però ara be, En el meu poble, i en molts pobles de la Ribera dels que he parlat amb ells, la participació ha sigut més bé alta, i en aquestos pobles, també a guanyat la dreta, com per exemple el cas del meu poble, Benimodo, que desprès de 32 anys de democràcia governant amb majories absolutes, ha canviat de signe polític, i a favor de PP. Aquesta realitat s’ha fet patent a cadascun dels pobles on el PSPV governava en la ribera, ja que actualment sols queden Fortaleny, Mareny de Barraquetes, L’Alcúdia i poc més. Els únics que es salven son Cullera, que hem pujat però tampoc podem governar, Benifaió exactament igual i com he dit abans, l’Alcúdia, que hem perdut la majoria absoluta però si no canvia molt el panorama, continuarem governant.

I ara pregunte jo: ¿ Tan mal ho hem fet en tots els pobles per a pedre tantes alcaldies juntes? ¿com es possible que amb la magnifica gestió que s’ha fet en aquestos 4 anys a Sollana i Benimodo, (per posar dos exemples) hem perdut el govern?¿ Com pot ser que amb tota la trama Gürtel, Brugal etc... la majoria de Valencians donen majoritàriament el seu vot a aquesta gent?
Hi ha una resposta molt senzilla per a tot açò, i es que la gent ha votat en clau nacional a cadascú dels municipis del país Valencià. La culpa de tot la te Zapatero (com tots sabem) i s’ha fet un vot de castic a la “marca” PSOE. Però quina culpa te el alcalde de torn de la gestió de la crisi del govern central? NINGUNA CAVALLERS NINGUNA! Però, eixa es la estratègia que ha dut a terme el partit popular, i vist lo vist, els a anat de categoria. El dia 22 no se votava si Zapatero ho havia fet be o mal, això es vota l’any que ve, i espere que molta gent que ha votat en clau nacional se n’adone del seu greu error. També dir que respecte moltíssim la opinió expressada en vots de tota la gent que va participar en les eleccions, i accepte la seva decisió democràtica.
Per últim, dir-vos que queden 4 anys per a les pròximes eleccions locals i autonòmiques, i que la Ribera serà un altra vegada socialista! Ànim, Força i en la cara ben Alta companys.

MANIFEST PERSONAL

Avui, un bon amic m'ha enviat un mail amb aquesta carta, l'he llegit i m'ha agradat molt. Vull deixar ben clar que no l'he escrit jo. Disfruteu-lo.

MANIFEST PERSONAL

Els qui em coneixen saben que deteste el carnaval de la política. Tot i que intente tindre unes nocions elementals de com va el món, quan fullege un diari passe molt per damunt les pàgines de política i m’entretinc, només, en la secció de cultura. Si un dia dedique més temps a la política és perquè algun fet em crida l’atenció o perquè m’afecta en la vida privada. La situació dels valencians durant els últims anys me l’he mirat, com tants veïns meus, amb preocupació. Obres caríssimes i innecessàries, sense una demanda social que les justifique, al costat de mancances en camps tan importants com la salut i l’educació públiques; creixement urbanístic irracional, que ha degradat el paisatge i ens ha enfonsat en una crisi de conseqüències encara imprevisibles; ocultació i demonització de la identitat cultural i lingüística que ens fa irrepetibles davant del món; manipulació i degradació dels mitjans de comunicació, avui esclaus del poder; presidents a qui sospitosament toca, més d’una vegada a l’any, la loteria, o que fan construir, amb diners de tots, un monument de la seua pròpia cara, ja de per si horrible; subvencions destinades a ajudes al tercer món que van a parar, en canvi, a immobles del partit polític que governa; presidents presumptament implicats en trames empresarials corruptes... La llista és llarga, no cap ací. En conèixer cada cas, he reaccionat unes vegades amb ironia, d’altres amb tristesa, però en totes m’ha vingut al cap una idea llegida a Imre Kertész, supervivent de l’holocaust nazi i premi Nobel. Ell es preguntava, referint-se al cim de la barbàrie nazi, com s’havia pogut arribar a una situació tan diabòlica sense haver-se’n alertat a temps, i ell acabava responent-se que era perquè havia arribat amb dosis menudes, dia rere dia, com quan es puja un campanar escaló a escaló, i de sobte te n’adones que ja estàs dalt. Una imatge m’ha fet comprendre que, a València, ja estem dalt: la dels meus fills mirant una pantalla buida, negra. Els meus fills miraven cada dia els dibuixos del Canal Super 3. Ahir, mentre els veien, la pantalla es quedà fosca, i muda. La imatge dels meus fills mirant el buit m’alertà i em féu comprendre que no vivim temps per a la ironia ni la tristesa. És temps d’actuar. Aquell que veta l’emissió de canals televisius, en l’època de la globalització i de la desaparició de les fronteres informatives, aquell qui gosa envair la nostra vida privada, entrar a les nostres cases i imposar-nos què hem de veure i què no, aquell intrús no pot continuar governant en un país que es diga democràtic.

Els qui hem obert els ulls tenim la responsabilitat de fer-los obrir als qui els tenen tancats o miren cap a un altre lloc. També Hitler guanyà unes eleccions; i si va cometre els pitjors crims de la història fou perquè una multitud còmplice el consentia o mirava cap a un altre costat.

No es tracta de fer el joc a cap partit de l’oposició, més d’un d’ells còmplice del que ha passat, és tracta de fer fora els qui manen ara, els qui ens han dut dalt del campanar i es deleixen per espentar-nos. Quan es castiga un delicte, no es fa sols per escarmentar qui l’ha comés, sinó també per advertir els altres perquè no el cometen.

En alguns països d’Àfrica, els joves han tombat en quatre dies dictadures que semblaven inalterables. Als mitjans de comunicació corromputs, han oposat les eines que facilita Internet i un desig poderós, irrefrenable, de viure en condicions dignes.

Aprenguem d’ells la lliçó. Movem-nos. El que avui pareix inalterable ho pot desmuntar la voluntat del poble. No hem d’esperar que ningú resolga el nostre problema. Hem d’adreçar-nos als veïns cecs i als veïns indiferents, hem de fer-los veure allò que per a nosaltres és un dilema d’una obvietat insultant: o Camps o democràcia. No hi ha terme mitjà.

M. Baixauli

PLURALITAT INFORMATIVA

Si avui en dia encens la televisió, veuràs que tens uns 50 o 60 canals, ja que amb l'arribada de la TDT tenim la possibilitat de vore canals de televisió que abans no podíem vore. Però fent un anàlisi ràpid, vos donareu compte de seguida de la poca qualitat televisiva que tenim els espanyols. El que més m'impacta de tot açò es el següent:

Fent una vistada ràpida, voreu com hi ha un montó de canals de “teletienda”, que no serveixen absolutamnet per a res, i per tant si els borrarem de la televisió no passaria absolutament rés. Continuem. Amb els canals que ens queden, també hi ha un montó de canals repetits, amb la singularitat de que emeten en alta definició ( HD ). També vull parlar sobre tele 5, un canal que en la majoria de la seva graella televisiva emet tele-basura, vos pose exemples com, salvame, salvame deluxe, gran hermano, la noria... vamos, que dona gust veure la!.

El més greu de tot, per lo menys al meu parèixer, és la poca pluralitat informativa que tenim. Analitzem...

Mediaset, propietària de Tele 5 , fa poc que ha comprat el canal “CUATRO” que fins fa poc, le grup PRISA era el propietari, i si solíeu vore a sovint aquest canal, vos aureu donat compte de que amb aquesta compra, ”CUATRO” ha cambiat prou, i per a mal. A més, el canal informatiu CNN+ també ha deixat de emetre, en teoria, per problemes econòmics que patia des de fa uns anys, però jo tinc una humil opinió sobre això. ¿ No és molta casualitat que amb la compra de “CUATRO” per part de Mediaset , CNN+ haja deixat de emetre i ara posen en el seu lloc “gran hermano 24 h” ? . ¿ No creieu que aquest canal puga tindre més audiència que CNN+ i per això l'han cambiat? Reflexioneu.

Amb els canals que ens queden, podem fer tres apartats. Neutrals, d'esquerres i de dretes.

Dins dels canals televisius que podem anomenar neutrals, està sols La 1 i La 2, pareu de contar. Els canals que podem anomenar d'esquerres hi ha menys encara que els neutrals, al meu parèixer,sols La Sexta. Però de dretes, hi ha un fum! Las provincias TV, Popular TV, Tele 5, Antena 3, Intereconomia.... i segur que hem deixe algun per el Camí. Però els Valencians, encara tenim una televisió més rància, ja que la nostra televisió pública, i que paguem tots i totes els valencians i les valencianes, està totalment manipulada i al servei del PPCV. I si a això li sumem, que ens han llevat TV3... Un desastre.

Xiquets, sols vos demane una coseta. Mireu La Sexta i escolteu la Cadena Ser o esteu perduts. I per a acabar vos dic,  VISCA LA PLURALITAT INFORMATIVA!

Qüestió d'honradesa

Hui per hui, la majoria de pobles de la meva comarca estan governats per la dreta, ( i dic hui per hui, per que estic segur de que el 23 de maig canviarà molt el panorama polític a la Ribera). Una dreta rància que avantposa els vots als interessos dels seus ciutadans. Tots sabem la greu crisi que patim actualment, i que la culpa la té el de sempre, el govern. Peró... realment és així? Al País Valencià, tenim la pitjor sanitat pública de tota Espanya, amb les cues d'espera més llargues, amb una llista d'espera llarguíssima per a una operació, amb manca de llits als hospitals, falta de personal sanitari... Una pésima educació amb centenars de barracons, classes de educació de la ciutadania en Anglès( que no hem pareixeria mal si verdaderament cuidaren el valencià), amb la taxa de abandó escolar més alta d'Espanya... Actualment, tenim la major taxa de parats de tota espanya, el major percentatge de joves parats d'Espanya, amb un servef que no val absolutament per a res... i ara pregunte, la generalitat valenciana no te competències en sanitat, educació i empleo? la resposta es sí, Peró es molt més fàcil tirar-li les culpes al govern d'Espanya, i no fer res al respecte per a millorar la comunitat que governes...

Alcaldes Populars de la nostra comarca com Vicente Ramón Garcia Mont, l´alcalde d´Algemesí volia posar-se un sou de 91.000 euros i actualment és l'alcalde millor pagat de la provincia de Valéncia; Lola Botella a Carcaixent, que és una dels 10 polítics més rics del País Valencià; Amparo Arcís a Benifaió, que té un deute desorbitat a l'ajuntament; Joan Soler a la Pobla Llarga és jutjat per prevaricació; M Angeles Crespo a Carlet avantposa el Partit Popular davant al seu poble al tancament del Batxiller nocturn... Davant aquestos alcaldes, tenim el bon fer de alcaldes com Robert Martínez a l' Alcúdia o Josep Lluís Sanchis a Benimodo. La gent no és tonta senyors, i per això, el pròxim 23 de maig, moltes d'aquestes alcaldies canviaran de mans! Per el nostre bon fer, il·lusió i projecte.

Per finalitzar, recorde unes paraules de M Angeles Crespo, que quan va començar la seva carrera política, va dir que volia ser en Carlet Com Francesc Signes a l' Alcúdia. Senyora Alcaldessa de Carlet, li queda moltíssim per a aplegar-li a la sola de la sabata a Francesc Signes!!! Francesc Signes és honrat, i vostè és partidista. 

 

Jo, de major, si que vull ser com Francesc Signes!

JA HAN TROBAT LA FÒRMULA PER A PAGAR LA MULTA DELS TRAGES DE CAMPS.

 M'agradaria fer-me eco d'un article d'un molt bon company i millor amic, Robert Martínez, sobre el fi de les emissions de tv3 al país Valencià.

JA HAN TROBAT LA FÒRMULA PER A PAGAR LA MULTA DELS TRAGES DE CAMPS.

El Partit Popular que desgoverna la Generalitat Valenciana, desde el cas Gürtel cap asi, ja fa més de dos anys, ha tardat pocs dies en trobar la fórmula per poder pagar la multa que el fiscal li imposa a Francisco Camps per corrupte. Es tracta de la famosa “llei del talión”, és a dir, aquella de l’ull per l’ull, i ha decidit imposar una multa desorbitada a Acció Cultural del País Valencià, que ha acabat de tancar les emissions de TV3 al País Valencià. Volem dir-li al senyor Camps “el mentider” que no hi ha res més patètic que una persona que odia la seua pròpia cultura i la seua pròpia llengua. Sense entrar en discussions estèrils sobre el Català - Valencià, o Valencià -Català, ací tenim un exemple viu en el que dos pobles comprenen perfectament cadascuna de les seues llengues tant escrites, com orals, de manera perfecta. Per tant, és totalment estèril, la discussió del nom que li atorguem a aquestes llengües, lo ben cert, és que al poble Valencià, se li acaba de privar, d’un mitjà de comunicació fet en una llengua que entenem de forma oral i escrita perfectament, com és la que emetia TV3, en pràcticament tota la seua programació, ja desitjaríem que Canal 9, tinguera, si més no, una quota aproximada de Valencià en els seus programes.

El senyor Camps “ el mentider” demostra una vegada més que l’únic objectiu de tota aquesta lluita ha estat la poca estima per la nostra llengua, com es demostra a través dels últims anys, en l’esforç de la Generalitat Valenciana per ofegar la nostra llengua i promocionar-ne d’altres, algunes tant estrambòtiques com el xinès. La manca de possibilitats d’estudis universitaris en Valencià, la manca de pel·lícules i programes en Valencià a la nostra/seua televisió, la disminució de centres de primària i secundaria que fan ensenyament en Valencià, i un llarg etc. Demostren quina és l’estima per la nostra cultura i les nostres arrels. Desde JSPV volem mostrar tot el nostre recolçament a ACPV, i donar tot els nostres ànims i forçes per a continuar lluitant per a que Camps “ el mentider” no ens deixe SENSE SENYAL.