El que ens uneix.

Ja fa temps, i encara que no per voluntat pròpia, he deixat abandonat aquest espai.

Volia parlar-vos sobre una cosa que per a mi es totalment primordial, i pegant una miradeta al que he escrit anteriorment,  m'he n'he adonat que encara no he parlat D'això. Per descomptat, un error per la meva part. Vull parlar-vos de jspv- La Ribera.

Si, joves socialistes de la Ribera, som la estructura comarcal de la nostra organització (jspv), però en l'any i tres mesos que avui complim constituïts, no es sols una estructura, Sinol que es una gran família.

Com en totes les famílies, de tant en tant i esporàdicament, hi han les típiques rencilles, malentesos i alguna discussió, el que seria raro es que això no existira, però entenc que és una cossa normal en una convivència i en el treball del dia a dia, ja que tots tenim  ganes de seguir creixent i de millorar paset a paset.

Peró no m'he posat a escriure per a dir aquestes coses, Sinó per a contar-vos tot el que ens uneix. Amb la creació de la comarca, allà per el primer de maig de 2010, (com passa el temps...), vam decidir totes les agrupacions que pertanyen a la nostra comarca, pedre un poquet de la nostra identitat local per a fer un projecte comú que ens recollira a tots. Per posar un petit exemple, quan anem a alguna escola d'estiu, alguna jornada, algun acte de jspv... quan ens pregunten d'on som, no diem  que som de Benimodo, Carcaixent, Alzira, Cullera... no, diem que som de la Ribera, per que realment és així com ens sentim.

Ens caracteritzem per buscar el bé comú, sense avantposar els personalismes ni els beneficis per a uns pocs, i això és el que realment ens honra i fa que  ens anomenem companys. Per el terme company, ha passat a un tema mes formal, com en els comités o congressos que realitzem, la paraula adequada és amic. Tots mirem per tots, i sense pensar-ho, mai dubtem d'ajudar un amic en el moment que ho necessita, políticament parlant i com no, també personalment.

Les coses les arreglem parlant, debatint i amb bones paraules, i encara que en alguna qüestió pugem estar més o menys d'acord, arrimem el muscle per a treballar i fer a la nostra organització cada dia més forta.

Com a secretari general comarcal, nomes tinc bones paraules per a tots els meus amics i amigues que formen part de la comarca, i per descomptat de la meva vida diària, ja que son gent amb la que treballe diàriament, que ens preocupem mútuament de com està l'altre, que correm 30 kilòmetres si fa falta per a pegar un abraç a un amicamiga si està passant un mal moment, amb els que plorem si estan tristos i riguem si estan contents. Se massa bé, que algú que vega el que estic posant pot tildar les meves paraules de cursis, però realment no estic dient cap mentida, i és el que hi ha, li pese a qui li pese.

Per aixo, vuic acabar aquestes paraules dient a la gran família de La Ribera, gràcies per tots els moments que he viscut amb vosaltres, i per descomptat, tots els que encara me queden per viure. Gràcies per el recolzament incondicional que reb per la vostra part i per suposat, gràcies per ser com sou!

Com diu el meu gran amic Robert Martínez Sanchis, Salud i República.